La producció agrària ecològica requereix una producció ramadera vinculada amb la terra, de manera que el fem generat s’empri per fertilitzar la producció dels cultius. Així mateix, el bestiar s’ha d’alimentar de pastures, farratges i aliments ecològics procedents bàsicament de la pròpia explotació. La industrialització de la producció agropecuària ha allunyat cada vegada més aquestes produccions, de manera que la nostra dependència de matèries primeres per alimentació animal produïdes a països tercers ha anat augmentant progressivament. La normativa de producció ecològica estableix una sèrie de principis orientats a tornar a lligar les produccions agrícoles i ramaderes.

En aquesta línia, la normativa estableix que, en el cas dels animals herbívors, almenys el 60% dels seus aliments han de procedir de la pròpia explotació ecològica. Aquest percentatge s’augmentarà fins al 70% a partir de l’1 de gener del 2024, d’acord amb el nou reglament europeu de producció ecològica (Reglament (UE) 2018/848). Si no és possible produir-los en la pròpia explotació, llavors aquests aliments s’hauran de produir en col·laboració amb altres explotacions ecològiques de la mateixa zona. En el cas dels porcs i l’aviram, aquest percentatge és d’almenys el 20%, i amb l’entrada en vigor del nou reglament, haurà de ser del 30 %.

Evidentment, els aliments pel bestiar han de procedir de producció ecològica, però si s’ha perdut la producció de farratge o s’imposen restriccions, com a resultat d’unes condicions meteorològiques excepcionals, per un brot de malalties infeccioses o per la contaminació amb substàncies tòxiques, o com a conseqüència d’incendis, el DARP podrà autoritzar, de manera temporal i a operadors concrets, durant un període limitat i en relació a una zona determinada, la utilització de farratges no ecològics destinats al bestiar ecològic. Des del passat 24 de febrer del 2020, aquests tràmits es realitzen de forma telemàtica a través d’aquest enllaç.

Així mateix, la normativa de producció ecològica no permet la producció ramadera sense terra, i estableix que cal disposar de la superfície agrícola necessària per escampar les dejeccions ramaderes sense superar el límit de 170 kg de nitrogen anual per hectàrea, segons la Directiva europea de nitrats. En el cas que una persona ramadera no disposi de prou superfície agrícola, haurà de tenir un acord de cooperació escrit amb un (o més) altre operador ecològic, de tal forma que totes les parts acabin respectant l’esmentat límit de nitrogen.

Tenint en compte aquestes premisses, ens podem fer aquesta pregunta: és possible la integració agropecuària?

En altres paraules, disposar d’una cabana ramadera i una superfície agrícola associada suficient per produir l’alimentació necessària,  satisfer les necessitats d’espais a l’aire lliure i/o de pastura dels animals i complir amb els límits de nitrogen de les dejeccions.

Aquesta integració, a nivell individual, resulta molt difícil, sinó impossible. Poques explotacions actuals disposen de condicions territorials i agronòmiques que la facin possible. Així doncs, cal pensar en mètodes que permetin aquesta integració a nivell d’una mateixa zona territorial. I l’eina per permetre-la seria l’establiment d’acords de col·laboració entre productors ecològics a nivell territorial.

Què és un acord de col·laboració entre operadors ecològics?

És un pacte per escrit entre dos o més operadors ecològics, en el qual aquests acorden establir un règim de col·laboració mutu. Per exemple, una persona que es dedica a la ramaderia ecològica i que no disposa de prou terra per produir els aliments, o una part d’ells, que necessita per alimentar el seu bestiar, es compromet per escrit amb una o vàries persones productores ecològiques de la seva zona a comprar-los productes destinats a l’alimentació del seu bestiar, fixant les quantitats i les condicions d’aquest subministrament.

Avantatges dels acords de col·laboració per la pagesia ecològica
  • Permeten traslladar la integració agropecuària des del nivell individual al nivell territorial, facilitant-la i fent-la possible, afavorint la professionalitat i la racionalització dels recursos del territori.
  • Facilita la producció i subministrament local de productes destinats a l’alimentació animal, el que disminueix la dependència exterior de l’alimentació del bestiar.
  • A més d’incloure el subministrament d’aliments pel bestiar, els acords també poden contemplar i incloure altres aspectes de col·laboració interessants entre les parts, com ara el subministrament de fems, o altres intercanvis d’interès.
  • En el cas de pèrdua de collita, per circumstàncies catastròfiques, si aquesta pèrdua afecta als farratges d’un agricultor que els subministra a un ramader amb el que té un acord de col·laboració per escrit, la persona ramadera podrà sol·licitar l’ús temporal de farratges no ecològics, malgrat els farratges no els hagi perdut directament ella.
  • La col·laboració territorial entre operadors ecològics els fa més resilients davant les fluctuacions conjunturals dels preus i de les condicions dels mercats, enfortint les relacions entre iguals i la cultura de l’intercanvi i l’associacionisme a nivell territorial.

Unitat de producció agrària ecològica

DARP

TAMBÉ ET POT INTERESSAR...

T'ha estat útil aquest article ?

Resultats / 5. Vots:

logotipo RuralCat
facebook twitter insatgram
IRTA
facebook twitter youtube linkedin